a) Una enumeració dels objectius que s’espera que els alumnes aconsegueixin amb el seu treball a l’aula –alló que es pretén que els alumnes assoleixin i, conseqüentment, allò que ha de ser avaluat–; aquests objectius tenen una doble font: el contingut dels temes del nucli i els objectius generals que el Currículum estableix per l’assignatura de Filosofia. b) Una especificació de les actituds, els procediments i els continguts conceptuals que s’han seleccionat amb la intenció d’assolir els objectius proposats. Les actituds i els conceptes són diferents en cadascun dels nuclis mentre que els procediments són els mateixos per a tots. Per aquest motiu, es recullen només en el primer nucli, i, a la resta, en aquell apartat, el que es fa és explicar com es poden dur a la pràctica alguns d’aquells procediments. c) I, per últim, el desenvolupament dels tres temes que composen cadascun dels nuclis, exceptuant-ne el primer, constituït exclusivament per un únic tema. Alhora, cadascun dels temes posseeix la següent estructura: a) Una presentació on, de forma resumida, s’assenyala quin és el contingut que es tractarà en el tema. b) Un mapa conceptual en el qual s’exposa gráficament el contingut general del tema o d’algun dels seus elements fonamentals. c) Una enquesta inicial que té per títol Què en saps?, i que posseeix una doble funció: conèixer les idees prèvies dels alumnes pel que fa al tema, coneixement que és imprescindible per a una correcta organització del procés d’ensenyament-aprenentatge; sensibilitzar-los sobre els problemes que es tractaran en el tema i fer-los conscients dels seus coneixements, i de les seves carències, amb la finalitat que puguin participar activament en l’organització del seu desenvolupament. d) Una sèrie d’activitats, que pretenen ajudar els alumnes a construir el seu propi coneixement i a adquirir els conceptes, els procediments i les actituds que s’han proposat préviament. Les activitats constitueixen un element clau en el tema, i són l’instrument més adequat per a que els alumnes puguin construir el seu propi coneixement i aprendre significativament, o el que és el mateix, comprenent el que aprenen. Posseeixen aquesta validesa perquè le seva realització permet relacionar allò conegut d’antuvi amb el nou material i només s’aprèn significativament quan la persona que ha d’aprendre quelcom nou ho pot relacionar amb allò que ja posseeix en la seva estructura cognitiva ampliant-la o modicant-la. e) Acaba cada tema amb un desenvolupament dels continguts conceptuals que és, a més a més, la seva part més àmplia. El desenvolupament de conceptes posseeix una doble funció: constituir un conjunt de dades mínimes i elementals que han de posseir els alumnes per poder realitzar les activitats proposades i servir de guia per aquesta realització donant-los unitat i coherència. No es tracta, per tant, d’uns continguts que els alumnes hagin d’aprendre de memòria i de forma pasiva, sinó d’uns conceptes mínims imprescindibles per realitzar les activitats i aconseguir els objectius assenyalats. Com al desenvolupar cadascun dels temes existeixen conceptes que es repeteixen en d’altres, encara que tractats des de perspectives diferents, cada cop que això passi apareixerá al marge un simbol, i s’especificarà al costat d’ell el lloc on es parla d’aquell mateix concepte en els diferents temes. El llibre acaba amb un breu diccionari on s’expliquen amb precisió aquells termes que s’han emprat i que poden presentar major dificultat de comprensió per als alumnes. Els termes el significat dels quals s’explicitarà en el diccionari porten un asterisc, i si s’ha col-locat aquest al final dels materials és per no repetir l’explicació de paraules complexes que apareixen a diferents unitats. També al final del llibre existeix un apartat dedicat a recollir per ordre alfabètic el nom de tots els autors que s’han esmentat al llarg dels Materials, així com el seu lloc de naixement i les dates entre les quals van transcorren les seves vides, per tal que els alumnes puguin situar-los. Orientaciones sobre les activitats 1. Les activitats posseeixen un caràcter variat i flexible amb la finalitat que els alumnes puguin realitzar –orientats pel professor– aquelles que seguin més adequades a la seva situació inicial, als seus interessos i al seu ritme d’aprenentatge. No es tracta de realitzar totes les activitats que es proposen, sinó solament aquelles que es considerin més adequades en funció dels objectius assenyalats i de la temporalizació del tema. 2. D’altra banda, com que en la assignatura de Filosofia la situació inicial és molt diferent d’uns alumnes a uns altres, i fins i tot d’uns grups a uns altres, per tal de poder atendre la diversitat, es col-loca en cada activitat un asterisc quan és fàcil de realitzar, dos quan la seva dificultat és mitjana i tres quan la seva dificultat és major. 3. Totes les activitats fan referència, al principi, a algun o alguns dels objectius del nucli. D’aquesta manera, el professor i els alumnes disposen d’una indicació que els permet conèixer per a què ha estat dissenyada. 4. Així mateix, fan referència als continguts conceptuals que es desenvolupen en la unitat en la qual es troben i cal tenir-los presents per poder respondre les qüestions que s’hi plantegen; el professor pot recórrer a exposar a classe aquests conceptes –si ho considera convenient– i els alumnes poden recórrer al seu estudi en el cas que en intentar realitzar l’activivat se n’adonin que no posseeixen prou elements de judici. 5. Les activitats es poden realitzar individualment, en grup, o com el professor consideri més adequat. L’única cosa que ens sembla imprescindible, és posar en comú el treball dels alumnes ja que és el millor mitjà per a conèixer l’evolució col-lectiva del procés d’ensenyament-aprenentatge. 6. Una gran part de les activitats proposades estan relacinades amb textos, i aquests són de complexitat diferent. Hi ha textos senzills que els alumnes poden entendre sols sense cap tipus d’ajuda i d’altres que requereixen un explicació prèvia. Com el grau de complexitat dels textos depèn en gran part de la situació dels alumnes aconsellem que, abans de manar realitzar alguna activitat sobre ells, es llegeixin en veu alta a classe i es contestin tots els dubtes que plantegin els alumnes. Si el text no s’ha entès és impossible contestar correctament les preguntes que se’n fan a l’activitat, per la qual cosa cal dedicar a la seva explicació tot el temps que sigui necessari. 7. La correcció de les activitats constitueix la part més important de l’avaluació –tant individual com del grup– ja que aquesta és un element més del procés d’ensenyament-aprenentatge i com a tal ha d’estar integrada en el seu desenvolupament.